El passat diumenge amb la disputa de la cursa de les Roques s’ha donat per finalitzat el circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre, trofeu Pam i Toc.

La cursa va desenvolupar-se al llarg d’un matí amb unes condicions climatològiques molt adverses, amb vent, pluja i molt de fred, malgrat això van prendre la sortida quasi 300 participants, els quals han pogut veure d’aprop els efectes dels incendis d’aquest estiu, i com no podia ser d’altra manera el record als bombers que van deixar-nos defensant els nostres boscos, va estar present abans, durant i després de la cursa.
Aquesta cursa va ser el meu retorn a la zona després de la tragèdia del 21 de juliol, jo vaig ser-hi el 22, l’endemà. L’inici de la jornada fou molt dur, degut al successos del dia anterior, a més personalment crec que els bombers no estem preparats per veure caure als nostres companys en servei... Aquell matí una vegada a Horta, el foc estava molt controlat i tant sols hi havia unes petites fumaroles, encara que les condicions climatològiques també eren molt dolentes al migdia varem arribar al voltant dels 40º C. De sobte a primera hora de la tarda i com el dia anterior, feu l’entrada el Garbí i l’incendi va tornar-se a descontrolar convertir-se tot de nou una altra vegada en un infern... Aquest diumenge quan baixava per la muntanya de Sta. Bàrbara i contemplava gairebé la totalitat de la superfície cremada va envair-me una pena molt gran i pensava que no podia ser que en aquest incendi haguéssim perdut a cinc companys. I la pregunta sempre és la mateixa PERQUÈ? Perquè va passar, fou el destí, la mala sort, un cúmul de circumstàncies adverses, la voluntat d’algú o la ineptitud d’alguns...

Res, i tant sols recordar-los per penúltima vegada al Ramon, al Jaume, al Jordi, al Pau i al David. Que tingueu un bon viatge companys... i una forta abraçada pel Pepe, que ell continua lluitant i sembla que cada vegada està millor. També moltes gràcies a la gent d’Horta i voltants per tot el treball i el poema que els hi vareu dedicar, molt emocionant.
La prova va estar dominada quasi des del principi per l’incombustible atleta de Camarles i membre de la selecció catalana de curses de muntanya, Kiko Martí, seguit d’aprop pel guanyador del circuit, Ahmed Alqayed, el tercer seria l’Artur Sanz. En fèmines la victòria se l’enduria l’atleta de Xerta, Ragna C. Debats, seguida de la guanyadora absoluta del circuit, Reyes Valero, i tercera entrà la flamant subcampiona d’Espanya de veteranes Mº Elena Ferreres. Després de 24´63 km i 1.847m de desnivell acumulat, els temps foren els següents :
1º Kiko Martí UEC Tortosa 02:20:07
2ºAhmed Alqayed UEC Tortosa 02:22:04
3ºArtur Sanz CE Alcanar 02:29:53
------
26º Ramon Barceló Trail Mas Virgili 02:53:10

Fèmines:
1ª Ragna C. Debats CE Xerta 03:10:43
2ª Reyes Valero UEC Tortosa 03:16:13
3ª Elena Ferreres UEC Tortosa 03:20:53
Amb aquesta prova es dona per finalitzat el circuit després de les 14 curses, on el nivell ha estat molt alt, tant organitzatiu com esportiu, i remarcar que per nosaltres ha estat un plaer totes les vegades que hi hem participat.
El resultat final de tot el circuit, on han puntuat les millors 9 curses de les 14 que hi havia és el següent :
1º Ahmed Alqayed UEC Tortosa 788 punts
2º Josep Ll. Rubio CE Begues 718 “
3º Albert Giné UEC Tortosa 667 “
----
12º Ramon Barceló Trail Mas Virgili 419 “
---
46º Biel Secall Trail Mas Virgili 152 “
-----
139º Xavi Prim Trail Mas Virgili 55 “
-------
242º Tavi Fossas Trail Mas Virgili 32 “
FÈMINES:
1ª Reyes Valero UEC Tortosa 824 punts
2ª Ragna C. Debats CE Xerta 724 “
3ª Montserrat Sisteré UEC Tortosa 696 “
Per equips el millor ha estat el de la UEC de Tortosa, el Trail Mas Virgili.Com, finalment ho ha fet en 13é lloc.
Totes les classificacions:
http://www.pamitoc.com/circuit-classificacions3.php
http://www.cursadelesroques.com/index.php/classificacions



3 comentaris:
Ramon,
Emocionant crònica, un es queda mut.
Segur que allà on siguin ells estan orgullosos dels detalls com aquest.
Felicitats pel teu gran paper al Circuit.
Felicitats a la gent de les Terres de l'Ebre, que tant apreciem.
Salut i muntanya
una crònica molt emotiva...en record d'ells
Aquell fatal 21 de juliol no l'oblidarem mai, els que vam patir l'encerclament del foc endimoniat vam tindre un shock molt fort; primer, impotència i por. La fugida era imposible ni corrent amb totes les forçes. I Desprès l'imatge duríssima dels companys agonitzant fins morir. Duríssim.
Però bé, Ramon, hem de passar pàgina i buscar les raons perquè no torni a passar i la vida continua.
Felicitats per la crónica que transmet emoció al igual que el poema que van recitar abans de la cursa i ens va posar "la gallina de piel" als que erem sensibles.
Ens veiem ben aviat per estes muntanyes que tant estimem i on ens ho passem tant bé
Salut i força
A reveure
joan ilercavó
Publica un comentari