ULTRA TRAIL ANDORRA KM ? D+ ?

Aquí teniu la crònica de la participació dels nostres valents corredors a la Ultra d'Andorra, lluitant contra unes condicions adverses extremes, per un terreny molt difícil, i una important distància a recórrer. Ens relaten en primera persona la seva experiència:

La cosa pintava bé,però amb el pas de les hores va complicar-se molt i el quadre va quedar molt borrós.
Els integrants del TRAIL MASVIRGILI.COM (el Carles i el Ramon) tenien un repte nou i feixuc, el desenllaç del qual no va ser del tot satisfactori, en una paraula que vam fracassar.
Per fer una cursa d’aquesta envergadura cal estar molt preparat, tant físicament com psíquicament i nosaltres crec que no hi estàvem prou, més que res psicològicament i en aquest tema els andorrans no ens van ajudar pas gaire, per altra banda la nostra experiència en curses tant llargues també era nula . En definitiva al cap de 18 hores de cursa vam ABANDONAR, això si; cansats, morts de f red, i mentalment derrotats.

L’inici de l’event va donar-se a les 00:00 h de l’estació d’esquí d’Arcalís, uns km més avall ens duien a Llorts i d’allí començaria la primera pujada fins al pic de les Fonts, del qual baixaríem fins al refugi del Pla de l’Estany, inici del cacau. Allí la majoria de corredors van ser neutralitzats, d’altres ho feren al coll de la Botella o al refugi del Comapedrosa. En aquesta neutralització, molts van ser-hi més d’una hora, i al no fer-se control de xip comportaria la dificultat de compensar-ne els temps. A més Cal dir que aquesta neutralització va ser tècnicament poc efectiva, ja que a la majoria de corredors la tempesta de llamps va agafar-los pujant al Comapedrosa o crestejant el primer pic. Per contra el que va aconseguir-se fou un descontrol molt gran, en un lloc inadequat amb una forta pluja i amés molt mal avituallat.
A partir d’aquí començarà el desconcert, del canvi de recorregut; “si us trec desnivell, si us poso més km, si us trec km, si us poso uns km més d’asfalt, si queden 20, 30, 35, ara 22km,... ara 300m de desnivell, ara 500, o 700...”,
Tot depenia del control que passaves,(que per cert no estaven massa ben equipats) a més per acabar d’adobar-ho la meteorologia no va ser gens benevolent i la pluja i la pedra va fer estralls amb nosaltres, sort d’una caseta de fusta de les que hi guarden els contenidors de brossa, la qual va fer-nos d’aixopluc. En aquest punt, on estàvem a uns 6km per arribar Canillo i creiem que a uns 65 o 70 km de la sortida i amb les condicions físiques i mentals descrites al inici, vam decidir plegar, això sí, sense cap remordiment i tot esperant una altra cursa, tot havent après d’aquesta experiència.

Felicitar a tots els finishers i també a tots els que van provar de ser-ho.

Per acabar la festa, el diumenge al matí vam poder gaudir d’una agradable estada en l’Spa d’Sport Hotels a Soldeu, on la recuperació activa va ser perfecta. Aquesta va poder fer-se per gentilesa del nostre manager, en “kabreti”, el qual també va fer les tasques de salvament el dissabte. No tot tenia que ser dolent...